PMFUbuntuCat

Differences between revisions 9 and 10
Revision 9 as of 2008-08-06 16:36:48
Size: 12736
Editor: localhost
Comment: converted to 1.6 markup
Revision 10 as of 2008-08-06 17:01:21
Size: 12750
Editor: localhost
Comment:
Deletions are marked like this. Additions are marked like this.
Line 50: Line 50:
 {{{$ sudo grub  {{{
$ sudo grub
Line 55: Line 56:
 {{{ [ Minimal BASH-like line editing is supported. For  {{{
[ Minimal BASH-like line editing is supported. For
Line 64: Line 66:
 {{{grub> find /boot/grub/stage1  {{{
grub> find /boot/grub/stage1
Line 69: Line 72:
 {{{grub> (hd0,2)  {{{
grub> (hd0,2)
Line 76: Line 80:
 {{{grub> root (hd0,2)  {{{
grub> root (hd0,2)
Line 81: Line 86:
 {{{grub> setup (hd0)  {{{
grub> setup (hd0)
Line 86: Line 92:
 {{{grub> quit  {{{
grub> quit

Pàgina en construcció permanent

Índex

Ubuntu, variants i gustos (flavours)

Quina versió d'Ubuntu em descarrego?

  • Veure abans el document que detalla les diferents versions d'Ubuntu. Doncs la resposta a aquesta pregunta depèn directament de l'ús que li aneu a donar:

  • Estable, inestable, LTS??

    • Última versió LTS alliberada: Persones que no busquen les últimes versións de les aplicacions sinó que necessiten un sistema estable que no els porti problemes en el dia a dia. La apropiada per instal·lar als sistemes productius de sobretaula i portàtils.

      • Què significa LTS? Significa Long Time Support (Manteniment de llarga duració). Vol dir que Canonical, l'empresa que hi ha darrera Ubuntu, dóna especial importància al manteniment i estabilitat d'aquestes versions.

    • Última versió estable alliberada (no LTS): Persones que volen provar programari bastant nou i que no el pensa instal·lar en màquines productives el funcionament de les quals sigui crític.

    • Versió inestable en desenvolupament: Persones que no tenen problemes cardíacs i que poden permetre's el luxe de que la màquina deixi de funcionar degudament sense previ avís. També és la versió que instal·la la gent que té ganes d'ajudar al desenvolupament d'Ubuntu mitjançant la detecció i comunicació d'errors al sistema base i aplicacions.

  • Desktop, Alternate o Server?

    • Desktop: La primera opció per provar. Té la funció de Live-CD, la qual permet avaluar la idoneïtat del sistema operatiu sense tocar res del vostre sistema actual abans d'instal·lar-lo.

    • Alternate: Si teniu algun problema en intentar executar o instal·lar amb el Desktop, descarregueu i intenteu la instal·lació amb aquest, que al tenir inhabilitades algunes funcions de detecció de maquinari al arrencar sol funcionar. NO té la funció de Live-CD.

    • Server: La versió per a servidors :-). Tot i que la majoria de paquets són comuns, aquesta incorpora versions completament estables i verificades dels paquets d'aplicacions de servidors web, de bases de dades, ftp, DNS, etc.

  • Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu, Fluxbuntu, Edubuntu, MythBuntu, goBuntu...??? Això és la discusió sense solució. És com discutir si és més maco el color vermell o el blau turquesa...

    A banda de la versió especialitzada en fer de media-center (MythUbuntu) que incorpora nuclis (kernels) de baixa latència per a tractament d'audio i video, i que té un repositori específic diferent de la resta de gustos, tots plegats són el mateix gos canviat de collar. Incorporen algunes aplicacions diferents, però en qualsevol moment, i de la manera més simple, pots incorporar aplicacions de KDE a Gnome i a l'inrevés. Diuen les males llengües que Ubuntu és més simple i estàtic, KDE (Kubuntu) és més modular i configurable, i complicat, XFCE (Xubuntu) més lleuger per a màquines no tan potents i Fluxbox (Fluxbuntu), tot i el seu minimalisme, un entorn estable i de molt poc consum de recursos.

    Gobuntu respecta de manera el més estricta possible el criteri de la FSF (Free Software Foundation) respecte la llibertat de programari i les llicències que a aquest s'apliquen.

Problemes d'instal·lació o d'arrencada

Quan arrenco l'ordinador em diu "grub error 21"

És molt important anar amb molt de compte amb el que feu en aquesta operació, ja que pot malmetre el vostre sistema de fitxers si no la feu de manera correcta!

  • Això significa que per algun motiu el gestor d'arrencada del GNU/Linux ha quedat malmés i no sap quina partició de quin disc ha de fer servir per iniciar el procés d'arrencada. Una manera relativament simple d'arreglar-ho és fent servir un live-cd (CD autònom) de l'Ubuntu. Un cop us hagi arrencat l'Ubuntu del CD autònom, obriu un terminal i hi teclejeu:
    $ sudo grub
    us apareixerà el terminal del grub (dins del mateix terminal que heu obert abans):
        [ Minimal BASH-like line editing is supported.   For
             the   first   word,  TAB  lists  possible  command
             completions.  Anywhere else TAB lists the possible
             completions of a device/filename. ]
    
    grub> 
    Un cop aquí, li diem que busqui quina partició és la d'arrencada:
    grub> find /boot/grub/stage1

    això us donarà un disc i una partició, per exemple el disk hd0 i la partició 2:

    grub> (hd0,2)
    tingueu present que (hd0,2) equivaldria a sda3 dins l'Ubuntu (el primer disc, hd0 == sda, partició 2 == (sda)3, ja que el grub comença comptant de 0 i l'Ubuntu comença per 1. )

    Ara li hem de dir on ha de posar el grub de nou (recordeu que aquí heu de ficar el valor que a vosaltres us dongui la instrucció anterior):

    grub> root (hd0,2)
    i finalment li diem que l'instal·li (només el disc, no la partició!):
    grub> setup (hd0)
    després d'uns quants missatges on explica el que està fent, ja podeu sortir de la terminal del grub:
    grub> quit
    tanqueu el CD autònom dient-li que reinicii l'ordinador, i ja us hauria d'arrencar sense problemes la instal·lació del disc dur.

Gestió de paquets (programes)

Què es el sources.list?

  • És un fitxer de text on es desa la relació de dipòsits de programari (també coneguts com a Repositoris), oficials o no, que faran servir els vostres programes de instal·lació de programari (apt-get, aptitude, synaptic, adept, etc..).

Què és un dipòsit (repositori) de programari?

  • És un servidor d'on es pot descarregar programari amb les eines habituals d'Ubuntu en el format de paquets .deb. N'hi ha d'oficials, en els quals es pot estar segur de que els paquets, la seva integritat i les seves dependències han estat verificats. També n'hi ha de no oficials, els quals no ofereixen cap garantia de que no portin problemes al vostre sistema.

Què és un paquet .deb?

  • És un arxiu de programari el qual conté, normalment, diversos fitxers:

    • El codi executable que s'instal·larà per a poder executar el programa.
    • Els fitxers de configuració pel sistema operatiu.
    • Informació sobre les dependències i requeriments per a poder-lo instal·lar.
    • La pàgina del manual (man nom_del_programa) que mostra el sistema quan es demana.

Quins programes tinc per a gestionar els programes que vull instal·lar o desinstal·lar?

  • Ubuntu, i totes les seves variants, en té un munt:
    • dpkg: La mare dels ous. Absolutament totes les altres aplicacions de gestió de paquets depenen d'aquesta. És l'eina tradicional de Debian (i per herència d'Ubuntu) per a gestionar els paquets .deb. És un programa que només funciona a través de l'intèrpret d'ordres.

    • apt (apt-get): Advanced Packaging Tool (Eina avançada d'empaquetament). Una interfície del dpkg per a l'intèrpret d'ordres. L'ajuda a resoldre dependències

    • aptitude: Una versió evolucionada de l'apt-get, també per a l'intèrpret d'ordres.

    • synaptic: Una interfície gràfica de l'apt-get per a l'entorn gràfic Gnome. És la que ve per defecte a Ubuntu.

    • adept: Una interfície gràfica de l'apt-get per a l'entorn gràfic KDE. És la que ve per defecte a Kubuntu.

Tipus de lletra

Afegir tipus de lletra al vostre sistema

Per a afegir tipus de lletra (fonts) ttf només us cal copiar-ne els fitxers al directori /usr/share/fonts i, un cop fet això, fer:

  • sudo fc-cache -f -v

Drets d'administració del sistema

Què voleu dir quan dieu "drets d'administració"?

Ens referim a que l'usuari que estem fent servir tingui suficients drets per a efectuar tasques que afecten la configuració bàsica de l'ordinador. Dins aquestes es consideren, entre d'altres, les de configuració de xarxa, targeta gràfica, gestió de paquets, gestió d'impressores, etc.

Com puc tenir drets d'administració?

Si el vostre usuari hi té drets, amb la comanda "sudo" davant l'ordre que voleu executar adquirireu, a canvi de que introduïu la vostra contrassenya, els drets necessaris per a poder portar a terme la tasca que voleu fer.

Puc fer-ho com a root?

Poder podeu, però no és gens aconsellable. Amb la ordre "sudo" feu el mateix fet i no poseu en perill el vostre sistema, tant per culpa d'atacs externs com per errades vostres. Més informació al respecte

I si no vull fer-ho en un terminal?

Doncs si feu servir Gnome, si premeu la combinació de tecles Alt+F2 us apareixerà una finestra on ficareu:

  • gksudo ordre_que_voleu_executar

Si empreu KDE, podeu fer el mateix ficant l'ordre:

  • ksudo ordre_que_voleu_executar

Com fer que el nostre ordinador parli català

Com puc fer que parli en català veu alta?

Veieu aquí les instruccions

Com puc fer que el K3B em surti en català?

Instal·lant el paquet k3b-i18n:

  • sudo apt-get install k3b-i18n

També cal comprovar que el KDE estigui configurat en català ( kcontrol ). Ho podeu veure a Regional i accessibilitat > País/Regió i idioma > Default.

Impressores, scanners i multifuncions

Funcionarà el meu aparell amb Linux?

El millor que podeu fer abans de comprar-lo, és fer un cop d'ull a la base de dades de impressores i controladors: www.linuxprinting.org. Aquí veureu quin nivell de funcionalitat té el vostre aparell amb Linux.

Audio

Com extreure l'audio d'un fitxer de vídeo

Tenint el paquet mplayer instal·lat, fer a un terminal:

  • mplayer -dumpaudio -dumpfile fitxer_d'audio.mp3 fitxer_de_video

Targetes gràfiques, efectes d'escriptori, afegits de navegadors web i la configuració de tot plegat

Java

Si teniu vàries versions de màquines virtuals Java instal·lades, podeu triar quina voleu que utilitzi el sistema per defecte, amb la ordre:

  • sudo update-alternatives --config java

No puc veure correctament els videos en format Flash al navegador

ATENCIÓ: Aquestes instruccions funcionen correctament en sistemes de 32 bits, però no en els de 64.

Actualment els reproductors lliures de Flash encara no funcionen prou bé, i si volem veure aquests videos haurem de passar per instal·lar el programari privatiu que Adobe proveeix per a Linux.

Cal anar al seu lloc web i descarregar el paquet tar.gz a algun lloc del sistema de fitxers on tinguem permisos (per exemple, al nostre directori d'usuari). Un cop fet això, el descomprimim (el nom del fitxer pot no ser el mateix que ara):

  • tar xvfz install_flash_player_9_linux.tar.gz 

Entrem dins el directori que s'ha creat:

  • cd install_flash_player_9_linux

i un cop dins, executem l'instal·lador:

  • ./flashplayer-installer

ens demanarà un parell de coses, però la realment important, és quan ens demana la ubicació del navegador al qual volem afegir la capacitat per a executar videos en format Flash. Actualment, el camí de l'executable pel Firefox és a "/usr/lib/firefox".

Un cop fet això, i reiniciat el nostre navegador, ja hauriem de tenir la funcionalitat de veure videos en format Flash rutllant a la perfecció.

Quan el meu portàtil torna de l'estat de suspensió, el monitor es queda com apagat, sense llum

Proveu a passar-li un paràmetre al kernel:

  • acpi_sleep=s3_bios

ficant-lo a la línia d'arrencada del Grub.

CatalanTeam/Recursos/PMFUbuntuCat (last edited 2010-01-01 11:17:56 by 135)