Si es disposa d'un PC normal i corrent, cat triar i386 (tant per a intel com per AMD).

Si el processador és un AMD de 64 bit, es pot escollir amd64, tot i que la versió anterior també hi funciona molt bé.

Si tenim un MAC amb PowerPC, naturalment cal escollir powerpc.

Gravar la imatge .ISO

Com fer-ho? doncs amb una gravadora de CD o DVD i qualsevol programa que gravi imatges ISO, com el NERO o alternatives lliures (per exemple el [http://www.cdburnerxp.se CD Burner]). No s'ha de descomprimir i gravar els arxius individuals, sinó gravar la imatge com un bloc, perquè altrament s'esborra l' arrancada del CD. Els programes de gravació tenen una opció per poder gravar imatges: només cal buscar el fitxer.ISO i començar l'enregistrament.

Iniciar la instal·lació

En primer lloc cal comprovar que el gestor d'arrencada de la BIOS tingui el CD com a primera opció. Per verificar-ho s'ha de reiniciar l'ordinador i prémer la tecla F2 o Supr (depèn de l'ordinador, s'indica al manual) així que apareguin les primeres lletres per entrar a la utilitat de configuració de la BIOS. Un cop aparegui el menú de la BIOS, cal cercar les opcions d'arrencada (BOOT), i canviar la seqüència, posant en primer lloc el CD (identificat pel nom del model) abans que el disc dur o el disquet. Normalment les opcions es canvien amb les tecles d'avanç i retrocés de pàgina.

Si tot i tenir aquesta opció activada no arrenca, cal comprovar que hàgiu gravat bé la imatge.

Escollir les opcions del menú d'arrencada

Les altres opcions es poden usar si al iniciar el LIVE-CD no ha anat bé.

Les opcions que ens dóna són:

- Inicia o instal·la l'ubuntu

- Inicia en mode gràfic segur. Si teniu una tarja gràfica especial (Algunes nVidia o ATI) que no es detecten a la primera, podeu usar aquesta opció.

- Instal·la amb cd de actualització de controladors.

- Comprovar els defectes del CD. Permet comprovar que el CD està lliure de sospita, en cas d'errades d'enregistrament.

- Comprovació de l'estat de la memòria RAM de l'ordinador

- Arrencar del Disc dur, amb el Sistema Operatiu actualment instal·lat.

- Com és habitual, amb F1 teniu pàgines d'ajuda per aquestes opcions.

En triar l'opció d'iniciar o instal·la Ubuntu, es comença a carregar el nucli i l'entorn gràfic.

attachment:InstalacioUbuntu1.png

Entorn Live-CD

Si tot ha anat bé, haurà arrancat l'entorn gràfic i es pot triar i remenar dins d'Ubuntu sense cap por de espatllar res: una part del programari està en la memòria RAM i la resta s'executa des del CD (Atenció: això vol dir que respondrà més lent que quan s'instal·li), i no s'escriu res al disc dur. Es pot tafanejar pels programes que hi ha al CD, que són només una part dels més de 30 000 disponibles.

attachment:instalacioUbuntu2.png

Programa d' Instal·lació

Si el que veiem ens convenç (al començament pot resultar una mica xocant, però al cap d'un parell de dies us hi sentireu a gust) podeu instal·lar-lo al disc dur. Fer-ho no vol dir perdre els altres Sistemes Operatius que tingueu a l'ordinador. Per tal d'iniciar la instal·lació només cal clicar a la icona de l'escriptori retolada install i anar seguint els passos que vagi demanant. En 7 pasos estarà la instal·lació.

attachment:instalacioUbuntu3.png

Escollim idioma...

attachment:instalacioUbuntu4.png

triem horari, regió i teclat...

Particions

<font color="red">Abans instal·lar Ubuntu és recomanable fer còpies de seguretat dels arxius, per si un cas. Si els passos es fan correctament, en principi no hauria de passar res.</font>

El particionament del disc és el pas més complicat durant la instal·lació, però si es fa bé no hi d'haver-hi problemes.

attachment:instalacioUbuntu6.png

Al següent pas cal triar una de les tres opcions que ens dóna:

- Esborrar el disc sencer: esborrarà tot el disc, i farà les particions automàticament.

- Redimensionar partició: aquest pas no es veu a la imatge, però surt si troba altres particions.Dóna l'opció de redimensionar una partició existent i fer-la més petita per tal de crear-ne una de nova per a Ubuntu.

- Editar manualment la taula de particions. Permet editar les particions manualment, amb el programa Gparted (QtParted si és Kubuntu).

Una opció molt recomanable és la d'editar manualment, ja que així es poden configurar les particions a la mida desitjada.

Un cop s'entra al Gparted es poden anar creant les particions

Particionar tot el disc sencer (sense partició de MS-Windows)

<font color="red">Nota: els fitxers del MS-Windows acostumen a estar escampats per tot l'espai disponible. Encara que hi hagi molt espai disponible, és un bon costum fer un ScanDisk i desfragmentar el disc des del propi Windows abans de reduir la partició.</font> Aquestes operacions resultaran innecessàries més endavant en GNU/Linux.

Donar forma a les particions

Independentment de quins altres sistemes operatius convisquin a l'ordinador (MS-Windows, Mac OS, etc...) les particions haurien de quedar de manera semblant a la imatge de dalt (si hi ha una partició de MS-Windows hauria de sortir-ne un altre bloc a l'esquerra amb el sistema de fitxers FAT32 o NTFS.

Es proposen 3 particions per a Ubuntu, perquè és la configuració mínima per treure-li tot suc al sistema GNU/Linux. Es pot complicar molt més però no és necessari per a una instal·lació personal. També es podria fer tant senzill com usar només una partició, però el bo de GNU/Linux és que es pot posar el directori de treball (on es desen els fitxers personals) en una partició diferent; així si es canvia el sistema no s'afectarà per res la partició de les dades. Els documents, correus i preferències personals queden intactes i disponibles per a la nova versió que es vulgui instal·lar.

- 1ra partició: serà per el sistema Arrel (/), on se situa el nucli i les utilitats del Sistema, i molts programes instal·lats pels usuaris.

- 2na partició: serà el directori d'usuaris (/home), directori on s'hi desen les dades personals.

- 3ra partició: swap es la partició d'intercanvi. És com una extensió de la memòria RAM al però en el disc dur. Depenent de la quantitat de memòria RAM que necessitin les aplicacions (programes de retoc fotogràfic, per exemple) i la RAM física (real) de l'ordinador, pot tenir una dimensió més gran o no. Abans es recomanava assignar-li el doble de memòria que la RAM disponible, però si es disposa d'1 GB potser només sigui necessari assignar-ne un altre, i si hi ha 2 GB a l'abast, també segurament es podria passar sense. En cas de dubte, el doble de memòria RAM amb un límit de 2 GB pot ser una bona opció.

Si es fa servir aquest sistema cal assegurar-se de no quedar curt de particions; per això cal saber si s'instal·laran molts programes, i llavors deixar la partició arrel més gran o si hi haurà molts fitxers de dades (especialment els multimèdia), llavors es deixarà la segona partició més gran.

Una solució salomònica és dividir-les amb la mateixa capacitat, en cas que es provin molts programes, i a part es desin bastants fitxers. El GNU/Linux permet veure gràficament com es reparteix l'espai de cada partició, per això amb una mica de pràctica, se sabrà quin espai reservar per cada cosa.

Si es disposa de dues unitats de disc, és aconsellable tenir una partició addicional per a fer-hi periòdicament còpies de seguretat de les dades, en cas d'avaria de l'altre disc (certs "accidents" propis d'altres Sistemes Operatius no són habituals en GNU/Linux, com tampoc ho són els efectes perniciosos dels virus).

Crear nova partició

Per a crear una nova partició només cal clicar a Nou i apareix una pantalla com aquesta:

attachment:instalacioUbuntu7.png

Es tria la mida que se li vol donar, es pot redimensionar clicant amb el botó a la dreta o a l'esquerra de la barra, i sense deixar de prémer-lo es pot reduir i augmentar.

A create hi ha dues opcions. Depenent de les particions que existents, es tria primary partition si n'hi ha menys de 4 en total. Si n'hi ha 4, la darrera haurà de ser estesa, i dins de l'estesa, hi caben particions lògiques. El GNU/Linux pot arrenacr des de qualsevol partició; per tant, si cal crear -ne una estesa, es poden posar totes les particions dins d'aquesta.

Les dues primeres particions es podem formatar amb el sistema ext3, que és una millora del sistema ext2, usat des de fa molts anys en GNU/Linux, ide robustesa comprovada. La partició d'intercanvi (swap), es formata automàticament en l'estàndard linux-swap. Per a formatar només cal escollir a FileSystem el tipus, ext3 o swap-linux.

Un cop creades totes les particions, convé prendre nota del nom de cada partició, ja que el pas següent demanarà on es vol muntar el sistema.

L"etiqueta" de cada partició és quelcom semblant a hda1, hdb2, sda3, etc...

Cal recordar la funció assignada a cada partició: si l'arrel (/), o el /home o la swap. Un cop apuntat ja es pot seguir vers al proper pas. En aquest us demanarà on voleu "muntar" les particions creades (/, /home, swap...). Normalment Ubuntu ja encerta quina es quina, però si no és correcte es pot canviar. Per exemple, si s'ha creat una partició hda1 i es volia que fos l'arrel, s'anotarà la hda1 com a / , si la hda2 havia de ser el lloc on desar les dades, posaré s'assigna /home a hda2, i la swap amb la partició swap.

Aquí hi ha una mostra de les particions en un ordinador:

attachment:Gparted.png

Les àrees marcades en groc indiquen l'espai realment utilitzat a cada partició.

attachment:instalacioUbuntu5.png

Aquí demanarà dades importants:

- Nom: el nom real d'usuari que volem, el nostre o algun altre: Jordi Puig, Anna López

- Nom d'usuari del sistema: serveix per validar-se com a usuari al sistema, és important no oblidar-lo. Millor de cinc lletres o més, preferiblement sense accents: jpuig, alopez, montserrat...

- La contrasenya per validar-nos. Millor de sis lletres o més, barrejant majúscules, minúscules i nombres, si el voleu segur. Jomla79, FreiXe56Trons són bons exemples, "jordi" o "anna" no. cal repetir-la per assegurar-se que s'ha teclejat correctament. Si la oblidem, senzillament no podríem entrar al sistema.

- Quin es el nom d' aquest ordinador: el nom que li teniu posat a l'ordinador, bàsicament per reconèixer-lo en xarxa. Es pot posar el que es vulgui: mercuri, forn, carabassa ... preferiblement també sense accents ni símbols com "ç" o "!".

Inicialitzant la instal·lació

Un cop creades les particions correctes l'instal·lador avisa de com s'instal·larà la configuració que s'acaba de fer, i demana confirmació:

attachment:instalacioUbuntu9.png

Llavors pot començar el procés real d'instal·lació, d'acord amb les dades que s'han donat. Fins llavors es pot corregir i tirar enrere a un pas anterior. Ara no cal fer rés més que esperar de 10 a 30 minuts, segons l'ordinador.

attachment:Imatge_InstalacioUbuntu10.png

.

attachment:instalacioUbuntu11.png

Un cop finalitzat ja es pot reiniciar, extreure el CD seguidament arrencarà des del disc dur amb Ubuntu o el sistema que trieu al menú d'arrencada, si n'hi ha.

attachment:InstalacioUbuntu1.png

.

Configuració

A partir de la instal·lació neta de Ubuntu potser que no tinquem algunes coses configurades.O programes que ens interessen no estiguin instal·lats per defecte. Per això seguint les seguents instruccions podrem configurar la nostra Ubuntu de tal manera que la tinguem preparada per moltes coses, com Obrir arxius .rar, codecs, etc...

Configuració de la xarxa

La Xarxa és un punt important en els sistemes de GNU/Linux. Sobretot els Basats en Debian, que utilitzen repositoris de la xarxa, per poder instal·lar programes en un moment.

Primer mirarem que la nostre targeta de xarxa hagi estat reconeguda.

• Sistema>Administració>Xarxa

Ens demanarà contrasenya del usuari amb permisos de instal·lació. El que em creat més a dalt.

attachment:XarxaUbuntu.png

Si la nostra targeta de xarxa ha estat detectada hauria de sortir aquí. Si és Una targeta Inalambrica, us sortirà La Conexió xarxa sense fils (Wlan0). Si és a traves de cable Ethernet, sortirà Conexió xarxa amb fil (eth0). Si és un modem, us sortirà un telefon.

Si no us surt cap dels que expliquem, és possible que la vostre targeta de xarxa no hagi estat detectada, i possiblement no està suportada pel kernel de GNU/Linux. En aquest cas Haureu de buscar model de la targeta, i googlejar una mica.

Un cop Sabem quina targeta és la que ens volem connectar. La escollim i cliquem a el boto dret de propietats.

Haurem de configurar els paràmetres de la connexió.

Triem quina configuració volem

* Adreça IP Estàtica= L' haurem de posar els parametres manualment. * Configuració Automàtica (DHCP). El router ens assignara els parametres automaticament.

Si triem Estàtica, Haurem de saber ja els parametres de la xarxa.

* Adreça IP Local. Exemple 192.168.101 * Màscara de subxarxa. Normalment 255.255.255.0 * Adreça de la passarel·la. Normalment és l' ip del router. exemple 192.160.1.1

DNS

Un cop configurada la xarxa local ja podrem accedir localment als altres ordenadors de la xarxa, pero falta posar els DNS per poder Navegar per internet. Així que anem a

• Sistema>Administració> Xarxa

A la pestanya DNS podrem posar les adreçes. Les de telefònica son aquestes

*195.235.113.3 *195.235.96.90

Un cop fet això ja tindrem xarxa. Per si a cas reiniciarem si no funciona el primer cop. I iniciarem el navegador per comprovar que la xarxa funciona.

Paquets multiverse universe

Els paquets Multiverse i universe, ens donaran la possibilitat de gaudir de molts més paquets. Aquí i entren els programes que la comunitat penja en els seus repositoris, i que Ubuntu no els i dona suport, però si que deixà instal·lar.

Per activar els repositoris anirem a:

Sistema>administració> Gestor de paquets Synaptic

attachment:Synaptic.png

Anem al menú Paràmetres > repositoris.

Descomprimir arxius .rar

Ens dirigim al programa Synaptic, busquem el paquet rar, l' instal·lem.

des de consola:

• #sudo Aptitude install rar

Ara amb qualsevol programa de descompressió com Ark podrem descomprimir arxius .rar

Enllaços d' interès

[http://www.ubuntu.com Ubuntu] [http://cat.ubuntuforums.org/ Ubuntu Forum en català]

Instal·lar drivers Nvidia

Anem a Sistema>Administració>Gestor de controls restringits

Habilitem el controlador grafic nvidia i reiniciem.

Un cop reiniciat amb la comanda nvidia-settings podrem configurar la grafica

• #nvidia-settings

Afegir repositoris

Actualment hi ha dos maneres de afegir repositoris. Des de consola i des de Synaptic.

Consola

des de consola heu de editar l' arxiu /etc/apt/sources.list

• $ sudo gedit /etc/apt/sources.list

i afegir el repositori, que normalment serà una línia com aquesta

• deb http://www.kiberpipa.org/~gandalf/ubuntu/feisty/cinelerra/i686/ ./

guardeu actualitzeu el llistat de programes.

Synaptic

des de synaptics, sols heu d' anar a Synaptic->Parametres-> Repositoris I a la pestanya de programari per a tercers, afegir la línia de repositori semblant aquesta.

• deb http://www.kiberpipa.org/~gandalf/ubuntu/feisty/cinelerra/i686/ ./

[http://www.informatics.cat/wiki/index.php/Ubuntu]