GiorgioGrappa

Giorgio Grappa es va unir a la llista de correu del LoCo Team Català arran de la convocatòria de Rafael Carreras en desembre del 2006. En aquell moment, va trobar una comunitat d'usuaris d'Ubuntu sense la qual la seua vida com a usuari d'aquest programari hauria estat molt més difícil i molt més avorrida. Poques setmanes després, i sota el pseudònim de Jordi Monteagudo, es va unir al Launchpad dels Ubuntaires en català, sense saber bé on es clavava.

D'entre les moltes possibles motivacions per usar programari lliure, la que li toca més la fibra sensible és la de la llibertat del coneixement, el fet de participar en quelcom d'obert a tothom qui tinga la voluntat d'aprendre sense més límits que les pròpies capacitats. Com a docent (Giorgio es guanya la vida com a professor de secundària), està en contra de qualsevol ús de la tecnologia que es base en amagar coneixements als usuaris.

Els seus coneixements informàtics són superficials i anàrquics, com correspon a qui té l'ordinador com a afició i no com a professió, i com és inevitable en qui s'interessa per tot... però només dedica un parell de setmanes a cada nou argument. Tanmateix, si sentiu curiositat per les coses que va aprenent, té el costum d'explicar-les, de tant en tant, a L'aventura del pingüí.

Giorgio, que es va iniciar amb Ubuntu 6.06 després d'un període de provatures amb diverses LiveCD (la primera de les quals va ser la Knoppix 3.7), no va tardar gaire a experimentar amb altres escriptoris a banda de Gnome. Les seues escassíssimes dots artístiques (no distingeix més enllà de mitja dotzena de colors i té una percepció nul·la de les proporcions) li dificulten apropar-se al món de Kde. En canvi, una antiga vocació de monjo cartoixà fa que es trobe a gust amb escriptoris espartans, com ara Xfce o Fluxbox; de fet, comença a rondar-li la idea que el millor entorn d'escriptori és la consola (per cert, algú té notícies de Cubuntu?).

Després d'un període de relativa inactivitat per motius personals, Giorgio Grappa ha tornat, des del 2018, a la militància activa pel programari lliure, principalment en l'àmbit de la difusió.

En el món digital, ha tornat a publicar petits *howto* (fruit de la batalla amb els petits problemes quotidians) i articles de divulgació en el blog [Paraules sense escrúpols](https://jordimonteagudo.cat/). D'altra banda, continua (quan se'n recorda...) col·laborant en la traducció al català de programari lliure.

En el món físic (guaita! encara existeix el Mon Físic i les persones de carn i ossos! quines coses...), Giorgio aprofita la seua identitat secreta com a professor de secundària per a fer proselitisme entre professors i alumnes a través de l'exemple, clavant-los el Programari Lliure i, en particular, la [Linkat](http://linkat.xtec.cat/portal/index.php) (la distribució del Departament d'Ensenyament de Catalunya, derivada d'Ubuntu) fins a la sopa, com a bon adoctrinador que és.

A més a més, com a responsable del manteniment dels ordinador amb la Linkat i com a coordinador Moodle al seu centre, aprofita per dedicar-se a l'evangelització dels infidels seguidors del programari privatiu i dels serveis d'automonitarització del Big Brother.

D'aquestes experiències directes surten, justament, les darreres xarrades amb què ha participat a les Festes de Llançament d'Ubuntu organitzades pel LoCo Catalan Team:

- *Programari lliure i educació* (26 de maig de 2018 a l'IES Escultor Francesc Badia de Foios, València), exposició de caràcter eminentment pràctic adreçada a un públic format, sobre tot, per professors de secundària; i

- *El programari lliure a l'ensenyament* (10 de novembre de 2018 a l'Ateneu La Bòbila, Barcelona), on revisava i analitzava els arguments habituals en defensa de la utilització del PL en els centres educatius de secundària i en proposava algunes estratègies alternatives.