PMFUbuntuCat
Pàgina en construcció permanent |
Ubuntu, variants i gustos (flavours)
Quina versió d'Ubuntu em descarrego?
Veure abans el document que detalla les diferents versions d'Ubuntu. Doncs la resposta a aquesta pregunta depèn directament de l'ús que li aneu a donar:
Estable, inestable, LTS??
Última versió LTS alliberada: Persones que no busquen les últimes versións de les aplicacions sinó que necessiten un sistema estable que no els porti problemes en el dia a dia. La apropiada per instal·lar als sistemes productius de sobretaula i portàtils.
Què significa LTS? Significa Long Time Support (Manteniment de llarga duració). Vol dir que Canonical, l'empresa que hi ha darrera Ubuntu, dóna especial importància al manteniment i estabilitat d'aquestes versions.
Última versió estable alliberada (no LTS): Persones que volen provar programari bastant nou i que no el pensa instal·lar en màquines productives el funcionament de les quals sigui crític.
Versió inestable en desenvolupament: Persones que no tenen problemes cardíacs i que poden permetre's el luxe de que la màquina deixi de funcionar degudament sense previ avís. També és la versió que instal·la la gent que té ganes d'ajudar al desenvolupament d'Ubuntu mitjançant la detecció i comunicació d'errors al sistema base i aplicacions.
Desktop, Alternate o Server?
Desktop: La primera opció per provar. Té la funció de Live-CD, la qual permet avaluar la idoneïtat del sistema operatiu sense tocar res del vostre sistema actual abans d'instal·lar-lo.
Alternate: Si teniu algun problema en intentar executar o instal·lar amb el Desktop, descarregueu i intenteu la instal·lació amb aquest, que al tenir inhabilitades algunes funcions de detecció de maquinari al arrencar sol funcionar. NO té la funció de Live-CD.
Server: La versió per a servidors :-). Tot i que la majoria de paquets són comuns, aquesta incorpora versions completament estables i verificades dels paquets d'aplicacions de servidors web, de bases de dades, ftp, DNS, etc.
Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu, Fluxbuntu, Edubuntu, MythBuntu, goBuntu...??? Això és la discusió sense solució. És com discutir si és més maco el color vermell o el blau turquesa...
A banda de la versió especialitzada en fer de media-center (MythUbuntu) que incorpora nuclis (kernels) de baixa latència per a tractament d'àudio i vídeo, i que té un repositori específic diferent de la resta de gustos, tots plegats són el mateix gos canviat de collar. Incorporen algunes aplicacions diferents, però en qualsevol moment, i de la manera més simple, pots incorporar aplicacions de KDE a Gnome i a l'inrevés. Diuen les males llengües que Ubuntu és més simple i estàtic, KDE (Kubuntu) és més modular i configurable, i complicat, XFCE (Xubuntu) més lleuger per a màquines no tan potents i Fluxbox (Fluxbuntu), tot i el seu minimalisme, un entorn estable i de molt poc consum de recursos.
Gobuntu respecta de manera el més estricta possible el criteri de la FSF (Free Software Foundation) respecte la llibertat de programari i les llicències que a aquest s'apliquen.
Problemes d'instal·lació o d'arrencada
Què és una partició
- Una partició és una divisió de un únic dispositiu físic (disc dur, memòria USB, etc.) en diverses parts lògiques (tot i que pot tenir-ne només una), que fan que es comportin com a diferents dispositius físics. Això s'aprofita per a poder tenir diferents tipus de sistemes de fitxers en un sol dispositiu físic, per a poder tenir àrees destinades a tasques concretes (com a desar documents o imatges) o, fins i tot, per a poder tenir diferents sistemes operatius en un sol dispositiu sense que interfereixin l'un amb l'altre.
El nucli del sistema operatiu els assigna un nom seqüencial: sda el primer que troba, i va canviant la última lletra en ordre alfabètic creixent per als successius dispositius físics que detecta. Així mateix, va assignant números seqüencialment a les diferents particions dins de cada dispositiu, essent, p. ex, sda1 la primera partició del primer dispositiu detectat, sda2 la segona, i així successivament. Seguint l'exemple, sdb1 seria la primera partició del segon dispositiu i sdb2 la segona.
Referències: http://es.wikipedia.org/wiki/Partici%C3%B3n_de_disco
Què es un "punt de muntatge"
- Un punt de muntatge és un directori dins un sistema de fitxers que conté sota seu l'estructura d'un dispositiu físic o una partició lògica dins un dispositiu físic.
Més clarament: si en particionar el disc dur d'un ordinador per a instal·lar-hi un GNU/Linux creem una partició específica a banda per a posar-hi el /home dels usuaris, podem dir que el directori /home del sistema de fitxers és el punt de muntatge de la partició que hem creat i on mostrarà el seu contingut.
Què significa "muntar una partició"
- Muntar les particions significa fer que les particions que té un dispositiu d'emmagatzematge siguin accessibles al sistema operatiu. És, per a fer-ho més didàctic, com si les poguéssim posar en estat ON i OFF a voluntat. Muntar (ON) quan són accessibles, i desmuntar (OFF) quan hi són, però no s'hi pot accedir. La diferència respecte altres sistemes operatius, és que en alguns d'ells aquestes sempre són muntades, i a GNU/Linux poden estar-ho o no, amb l'únic requeriment de no poder modificar particions que tenim muntades, com és lògic. Un exemple: teniu un disc que voleu dedicar només a posar-hi música, que resulta que és el dispositiu /dev/sdd (recordeu que el nom li posa solet el sistema operatiu) i que només té una partició: /dev/sdd1. Aleshores, podeu decidir que voleu que apareguin aquestes dades a /home/elteuusuari/megalomania. Creeu aquest directori (si no existeix prèviament):
mkdir /home/elteuusuari/megalomania
i el munteu quan vulgueu per a fer accessible la música que hi teniu:sudo mount /dev/sdd1 /home/elteuusuari/megalomania
a partir d'aquest moment, si aneu a /home/elteuusuari/megalomania hi trobareu tot el que tingueu dins el disc on deseu la música. Si feu:sudo umount /dev/sdd1 /home/elteuusuari/megalomania
La música, evidentment, seguirà allà, però ja no serà accessible (fins que el torneu a muntar, clar ). Això pot semblar una tonteria, però és tremendament útil quan ens cal fer alguna feina al sistema de fitxers i no volem haver d'aturar i reiniciar l'ordinador. Evidentment, això s'automatitza per a no haver d'anar muntant i desmuntant discs cada cop, però el funcionament intern (tot i que transparent per a l'usuari i automatitzat) segueix essent com s'ha explicat aquí.
Quan arrenco l'ordinador em diu "grub error 21"
És molt important anar amb molt de compte amb el que feu en aquesta operació, ja que pot malmetre el vostre sistema de fitxers si no la feu de manera correcta! |
- Això significa que per algun motiu el gestor d'arrencada del GNU/Linux ha quedat malmés i no sap quina partició de quin disc ha de fer servir per iniciar el procés d'arrencada. Una manera relativament simple d'arreglar-ho és fent servir un live-cd (CD autònom) de l'Ubuntu. Un cop us hagi arrencat l'Ubuntu del CD autònom, obriu un terminal i hi teclejeu:
$ sudo grub
us apareixerà el terminal del grub (dins del mateix terminal que heu obert abans):[ Minimal BASH-like line editing is supported. For the first word, TAB lists possible command completions. Anywhere else TAB lists the possible completions of a device/filename. ] grub>
Un cop aquí, li diem que busqui quina partició és la d'arrencada:grub> find /boot/grub/stage1
això us donarà un disc i una partició, per exemple el disk hd0 i la partició 2:
grub> (hd0,2)
tingueu present que (hd0,2) equivaldria a sda3 dins l'Ubuntu (el primer disc, hd0 == sda, partició 2 == (sda)3, ja que el grub comença comptant de 0 i l'Ubuntu comença per 1. )Ara li hem de dir on ha de posar el grub de nou (recordeu que aquí heu de ficar el valor que a vosaltres us doni la instrucció anterior):
grub> root (hd0,2)
i finalment li diem que l'instal·li (només el disc, no la partició!):grub> setup (hd0)
després d'uns quants missatges on explica el que està fent, ja podeu sortir de la terminal del grub:grub> quit
tanqueu el CD autònom dient-li que reinicii l'ordinador, i ja us hauria d'arrencar sense problemes la instal·lació del disc dur.
Gestió de paquets (programes)
Què es el sources.list?
- És un fitxer de text on es desa la relació de dipòsits de programari (també coneguts com a Repositoris), oficials o no, que faran servir els vostres programes de instal·lació de programari (apt-get, aptitude, synaptic, adept, etc..).
Què és un dipòsit (repositori) de programari?
És un servidor d'on es pot descarregar programari amb les eines habituals d'Ubuntu en el format de paquets .deb. N'hi ha d'oficials, en els quals es pot estar segur de que els paquets, la seva integritat i les seves dependències han estat verificats. També n'hi ha de no oficials, els quals no ofereixen cap garantia de que no portin problemes al vostre sistema.
Què és un paquet .deb?
És un arxiu de programari el qual conté, normalment, diversos fitxers:
- El codi executable que s'instal·larà per a poder executar el programa.
- Els fitxers de configuració pel sistema operatiu.
- Informació sobre les dependències i requeriments per a poder-lo instal·lar.
- La pàgina del manual (man nom_del_programa) que mostra el sistema quan es demana.
Quins programes tinc per a gestionar els programes que vull instal·lar o desinstal·lar?
- Ubuntu, i totes les seves variants, en té un munt:
dpkg: La mare dels ous. Absolutament totes les altres aplicacions de gestió de paquets depenen d'aquesta. És l'eina tradicional de Debian (i per herència d'Ubuntu) per a gestionar els paquets .deb. És un programa que només funciona a través de l'intèrpret d'ordres.
apt (apt-get): Advanced Packaging Tool (Eina avançada d'empaquetament). Una interfície del dpkg per a l'intèrpret d'ordres. L'ajuda a resoldre dependències
aptitude: Una versió evolucionada de l'apt-get, també per a l'intèrpret d'ordres.
synaptic: Una interfície gràfica de l'apt-get per a l'entorn gràfic Gnome. És la que ve per defecte a Ubuntu.
adept: Una interfície gràfica de l'apt-get per a l'entorn gràfic KDE. És la que ve per defecte a Kubuntu.
Tipus de lletra
Afegir tipus de lletra al vostre sistema
Per a afegir tipus de lletra (fonts) ttf només us cal copiar-ne els fitxers al directori /usr/share/fonts i, un cop fet això, fer:
sudo fc-cache -f -v
Drets d'administració del sistema
Què voleu dir quan dieu "drets d'administració"?
Ens referim a que l'usuari que estem fent servir tingui suficients drets per a efectuar tasques que afecten la configuració bàsica de l'ordinador. Dins aquestes es consideren, entre d'altres, les de configuració de xarxa, targeta gràfica, gestió de paquets, gestió d'impressores, etc.
Com puc tenir drets d'administració?
Si el vostre usuari hi té drets, amb la comanda "sudo" davant l'ordre que voleu executar adquirireu, a canvi de que introduïu la vostra contrasenya, els drets necessaris per a poder portar a terme la tasca que voleu fer.
Puc fer-ho com a root?
Poder podeu, però no és gens aconsellable. Amb la ordre "sudo" feu el mateix fet i no poseu en perill el vostre sistema, tant per culpa d'atacs externs com per errades vostres. Més informació al respecte
I si no vull fer-ho en un terminal?
Doncs si feu servir Gnome, si premeu la combinació de tecles Alt+F2 us apareixerà una finestra on ficareu:
gksudo ordre_que_voleu_executar
Si empreu KDE, podeu fer el mateix ficant l'ordre:
ksudo ordre_que_voleu_executar
Com fer que el nostre ordinador parli català
Com puc fer que parli en català en veu alta?
Veieu aquí les instruccions
Com puc fer que el K3B em surti en català?
Instal·lant el paquet k3b-i18n:
sudo apt-get install k3b-i18n
També cal comprovar que el KDE estigui configurat en català ( kcontrol ). Ho podeu veure a Regional i accessibilitat > País/Regió i idioma > Default.
Impressores, scanners i multifuncions
Funcionarà el meu aparell amb Linux?
El millor que podeu fer abans de comprar-lo, és fer un cop d'ull a la base de dades de impressores i controladors: www.linuxprinting.org. Aquí veureu quin nivell de funcionalitat té el vostre aparell amb Linux.
Audio
Com extreure l'àudio d'un fitxer de vídeo
Tenint el paquet mplayer instal·lat, fer a un terminal:
mplayer -dumpaudio -dumpfile fitxer_d'àudio.mp3 fitxer_de_vídeo
Targetes gràfiques, efectes d'escriptori, afegits de navegadors web i la configuració de tot plegat
Java
Si teniu vàries versions de màquines virtuals Java instal·lades, podeu triar quina voleu que utilitzi el sistema per defecte, amb la ordre:
sudo update-alternatives --config java
No puc veure correctament els videos en format Flash al navegador
ATENCIÓ: Aquestes instruccions funcionen correctament en sistemes de 32 bits, però no en els de 64.
Actualment els reproductors lliures de Flash encara no funcionen prou bé, i si volem veure aquests videos haurem de passar per instal·lar el programari privatiu que Adobe proveeix per a Linux.
Cal anar al seu lloc web i descarregar el paquet tar.gz a algun lloc del sistema de fitxers on tinguem permisos (per exemple, al nostre directori d'usuari). Un cop fet això, el descomprimim (el nom del fitxer pot no ser el mateix que ara):
tar xvfz install_flash_player_9_linux.tar.gz
Entrem dins el directori que s'ha creat:
cd install_flash_player_9_linux
i un cop dins, executem l'instal·lador:
./flashplayer-installer
ens demanarà un parell de coses, però la realment important, és quan ens demana la ubicació del navegador al qual volem afegir la capacitat per a executar videos en format Flash. Actualment, el camí de l'executable pel Firefox és a "/usr/lib/firefox".
Un cop fet això, i reiniciat el nostre navegador, ja hauríem de tenir la funcionalitat de veure vídeos en format Flash rutllant a la perfecció.
Quan el meu portàtil torna de l'estat de suspensió, el monitor es queda com apagat, sense llum
Proveu a passar-li un paràmetre al kernel:
acpi_sleep=s3_bios
ficant-lo a la línia d'arrencada del Grub.
CatalanTeam/Recursos/PMFUbuntuCat (last edited 2010-01-01 11:17:56 by 135)